Nit Europea de la Recerca 2020

 

A Catalunya ja fa més de dos anys que organitzem aquest gran esdeveniment tot oferint més de 200 activitats divulgatives per a tots els públics en diverses seus com universitats, museus, bars, biblioteques i centres cívics dels cinc nodes principals del territori català: Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Vic.

Aquest any, el nostre lema és “Recerca pel canvi”, amb el qual volem transmetre la importància de la recerca de les institucions catalanes i la seva repercussió en el nostre dia a dia.

Tot i que la Nit Europea de la Recerca com a tal se celebra l’últim divendres de setembre, la gran acollida que té a Catalunya fa que s’allargui durant els dies previs i el cap de setmana. Aquest any, degut a les circumstàncies derivades de la COVID-19, la Nit de la Recerca se celebrarà el 27 i 28 de novembre.

Junts coneixerem als investigadors i investigadores dels centres de recerca més propers, amb els quals descobrireu com d’interessants són les diferentes disciplines científiques que ens presentaran i la recerca i la innovació en les que treballen per millorar les nostres vides. Tots ells han preparat un munt d’activitats perquè visqueu la ciència d’una forma diferent: divertida, pràctica, planera i propera.

La Nit Europea de la Recerca és un projecte europeu de divulgació científica promogut per la Comissió Europea en el marc de les accions Marie Sktodowsca-Curie del programa Horizonte 2020.

TOTES LES ACTIVITATS A: https://lanitdelarecerca.cat/

6a. Jornada Lúdico-matemàtica a L'Hospitalet

 

Presentació del Pla estratègic en comunicació científica a L'Hospitalet

 El 10 de novembre s'ha presentat el Pla estratègic en comunicació científica a L'Hospitalet.

En converses amb els diferents serveis i equipaments de l’Ajuntament, així com amb altres actors de la comunicació científica de la ciutat, s’han constatat  reptes com: 

Comunicar la ciència que es fa a la ciutat.

Organitzar activitats amb major participació de la ciutadania en la ciència (com, per exemple, projectes de ciència ciutadana).

Explorar diferents formats de comunicació científica.

Incrementar la participació de la ciutadania i de la comunitat recercaire en comunicació científica.

Donar suport a l’educació científica formal.

Contribuir a la formació en comunicació de la comunitat investigadora de la ciutat.

Evitar les contradiccions i ambigüitats en matèria de comunicació científica per part de l’Ajuntament. 

Aconseguir finançament per incrementar i millorar les accions de comunicació científica. 

#LHCiencia #LHospitaletesciencia

Setmaa de la Ciència 2020

Celebrem 25 anys disseminant la ciència!

Del 14 al 29 de novembre se celebra a Catalunya la 25a Setmana de la Ciència, un any més Pessics de Ciència hi participa amb una programació especial.

L’edició d’enguany ha estat organitzada conjuntament amb l’Associació Catalana de Comunicació Científica. Tots i totes les ponents són membres del Comitè Científic de Pessics de Ciència.

Arran de la situació generada per la COVID-19, Les xerrades es podran seguir per streaming a través del canal www.youtube.com/user/pessicsdeciencia

Informació ampliada a:

http://esdeveniments-pessics.blogspot.com/p/setmana-de-la-ciencia-2020.html

Setmana de la Ciència 2020 - La importància de la imatge per comunicar ciència

 Dimarts, 17 de novembre a les 19 h

Conferència per streaming a través de  https://www.youtube.com/user/pessicsdeciencia
La importància de la imatge per comunicar ciència

En aquesta sessió parlarem de la importància de la imatge per comunicar la ciència, des de la il·lustració científica i el daguerreotip fins a la fotografia. Ens centrarem en la il·lustració científica i naturalista, des del seu origen en la prehistòria fins a l’actualitat, parlant de com la imatge pot ajudar a transmetre coneixements científics. 
A càrrec de Clara Cerviño, il·lustradora científica i professora de l’Acadèmia Illustraciencia.
Modera: Raül Toran, president de  l’ACCC i divulgador científic. 

Setmana de la Ciència 2020 - Existeixen els horòscops genètics?

Dimecres, 18 de novembre a les 19 h

Conferència per streaming a través de  https://www.youtube.com/user/pessicsdeciencia
Existeixen els horòscops genètics?

Sentim parlar contínuament de l’ADN i que el nostre material genètic determina com som, però realment què podrem saber a través de la nostra seqüència genètica?
Com som i com serem? Quins són els nostres avantpassats? Quins gens i característiques passarem a la nostra descendència? Ens faran anàlisis genètiques com de sang? Quines malalties podrem patir? Escollim parella i amics perquè els nostres gens ens ho indiquen? Podem predir les habilitats d'un esportista d' èlit pel seu ADN? Són efectives les dietes genètiques, la nutrigenòmica, la cosmètica genètica, la farmacogenètica…? 
Guiarem la nostra vida, en un futur, per horòscops genètics?

A càrrec de Gemma Marfany, catedràtica de Genètica del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona; membre de l’Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona. 
Modera: Rubén Permuy, llicenciat en Periodisme i màster en Comunicació Científica, Mèdica i Ambiental; periodista especialitzat en la cobertura i la difusió informatives de la recerca i la innovació (R&I) de la UOC.

Setmana de la Ciència 2020 - La matèria de què estan fets els records

Dijous, 19 de novembre a les 19 h

Conferència per streaming a través de  https://www.youtube.com/user/pessicsdeciencia

La matèria de què estan fets els records

La comprensió dels processos cerebrals de maneig de la informació està determinant avenços revolucionaris de les ciències de la computació i la robòtica. Des del punt de vista científic resulta un misteri fascinant que, del fabulós entramat de xarxes de neurones de diferents subtipus, i altres espècies cel·lulars, com els astròcits, emergeixin el pensament, la memòria, els somnis, les emocions i la consciència. 

Com codifica el cervell la informació sensorial de manera que sigui "emmagatzemable"? S'aconsegueixen recuperar de forma fidedigna? Com es recuperen els atributs sensorials o d'altres categories associats? La majoria de nosaltres confiem que el que recordem és un fragment fidedigne de la realitat. Però la memòria té algunes propietats interessants: és selectiva, ens permet oblidar o, simplement, no emmagatzemar allò que no ens interessa, i és creativa, és a dir, no es tracta d'un "magatzem", sinó que, igual que succeeix amb la percepció, intervenim activament en l'adquisició de la informació, en la forma en què s'emmagatzema i per tant en la forma que es recorda. A més, cada vegada que recordem "reinventem" una mica el record. Això és perquè quan aquesta memòria es porta al plànol conscient, es torna fràgil, i en re-consolidar-la incorporem elements que no hi eren.

A càrrec de Mara Dierssen, metgessa i doctora en Neurobiologia; directora d’investigació al Centre de Regulació Genòmica de Barcelona. 

Modera: Mireia Ortega, llicenciada en Bioquímica; doctora en Biomedicina, divulgadora i conferenciant.

Setmana de la Ciència 2020 - Aplicacions web per visualitzar les dades epidemiològiques de l’epidèmia de SARS_CoV-2

Divendres, 20 de novembre a les 12 h

Conferència per streaming a través de https://www.youtube.com/user/pessicsdeciencia
Aplicacions web per visualitzar les dades epidemiològiques de l’epidèmia de SARS_CoV-2

La visualització de les dades és una eina molt útil per explorar i comunicar resultats en investigació biomèdica. El conjunt d'aplicacions web desenvolupades per la Unitat de Bioestadística de l'IDIBELL, amb col·laboració amb IDAEA-CSIC, analitzen i produeixen visualitzacions de les dades de l'epidèmia de SARS-CoV-2 a Catalunya, a Espanya i al Món. Essent possible consultar i comparar la tendència temporal, la taxa d’atac, la taxa de mortalitat, la taxa de letalitat i el nombre bàsic de reproducció. L'aplicació pot ser d'utilitat per a un millor coneixement de l'evolució de l'epidèmia de SARS-CoV-2.

A càrrec de: Cristian Tebé Cordomí. Diplomat en Estadística, Màster Salut Pública i Doctor en Bioestadística. Responsable de la Unitat de Bioestadística de l'IDIBELL i professor associat de Bioestadística a la Facultat de Medicina (UB).
Modera: Luca Tancredi. Periodista científic freelance i comunicador científic a EMBL.

Setmana de la Ciència 2020 - Mites i mentides de la metal·lúrgia en pantalla

Dimarts, 24 de novembre a les 19 h

Conferència per streaming a través de https://www.youtube.com/user/pessicsdeciencia
Mites i mentides de la metal·lúrgia en pantalla

A les pel·lícules històriques, d'acció o de ciència ficció, en algun moment és habitual que algú agafi una peça o estri de metall, sempre amb molta facilitat; o veiem com, en pocs minuts, es fabrica una espasa lluent i fabulosa que amb total seguretat salvarà de tots els atacs a qui la porti al damunt. O es busca (i es troba) aquella mina d'or que surt a cròniques històriques, que proporciona als protagonistes unes palletes de la mida d'una taronja, que es carreguen dins d'un sac. O...Infinitat de recursos de la petita i gran pantalla tenen metalls com a protagonistes secundaris i, dins aquesta infinitat, gairebé sempre hi ha errors de concepte que fan que aquella escena passi a ser "de cinema fantàstic".

En aquesta xerrada es comenten alguns dels tòpics més recurrents de la indústria del cinema i de sèries de TV, mostrant per què no podria ser possible allò que es mostra, encara que siguin escenes maques de colorit i composició, però científicament impossibles. No es pretén ridiculitzar res, sinó obrir els ulls a un aspecte de la ciència, la dels materials, que sovint passa desapercebuda. 

A càrrec de Núria Salán, química; doctora en Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica, professora de la Universitat Politècnica de Catalunya i presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia.
Modera: Miquel Sureda, físic; doctor en Enginyeria Aeroespacial i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Setmana de la Ciència 2020 - Natura... i humans: la història d'un Homo sapiens que va creure ser l'espècie escollida

Dimecres, 25 de novembre a les 19 h

Conferència per streaming a través de  https://www.youtube.com/user/pessicsdeciencia
Natura... i humans: la història d'un Homo sapiens que va creure ser l'espècie escollida

A les escoles, instituts i universitats, a la nostra vida quotidiana, es parla d'evolució i selecció natural. S'esmenta el nom, entre d'altres, de Lamarck, Darwin, Mary Leakey o Lynn Margulis. Però, sabem què existeix al darrere d'aquests termes i personatges? Com funcionen els mecanismes evolutius? Com actua la selecció natural? Sembla com si fossin termes reservats a plantes, cucs, ocells i d'altres éssers vius, mentre que l'humà es mantenia al marge des del seu pedestal. Com una mena d'espècie escollida, o superior, que gràcies a la cultura –coneixement i tecnologia– pot desafiar les lleis de la natura. La realitat és una altra; malgrat la nostra capacitat de decidir, som sotmesos a les lleis de la natura. Entendre-les potser ens ajudaria a afrontar qüestions com les del canvi climàtic, la superpoblació, noves pandèmies o l'extinció de moltes formes vives. Som una espècie més en el si de la vida.

A càrrec de Jordi Serrallonga, arqueòleg, naturalista i explorador; professor d’Antropologia i Evolució Humana de la UOC i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Modera: Claudia Diviu, Graduada en Biomedicina, comunicadora científica i membre del Grup de Perspectiva de Gènere de l'ACCC.