dimecres, 18 de maig de 2011, 19.30 h
Conferència.
L’evolució és un procés contingut en l’espai temps. És en aquesta singularitat que ha emergit la consciència humana, després de milions d’anys d’adaptació dels organismes vius al planeta.
Trobar lleis evolutives a nivell social, que complementin les biològiques, explicades per la teoria de l’evolució, ens pot permetre l’anàlisi dialèctic i crític de la memòria del sistema
Segons la nostra proposició, a cada emergència o descoberta transcendent feta pels humans se l’hi correspon una socialització.
Per primera vegada a l’evolució, una espècie monitoritza el seu entorn i té consciència del que passa. La ciència i la tecnologia han portat a l’humanisme a un nivell impensable.
Això també vol dir, però, que per evolucionar i adaptar-nos, necessitem una nova forma de convertir el coneixement en pensament, doncs és el que ens pot fer avançar cap a una consciència crítica d’espècie. En aquesta perspectiva, cal canviar valors per consciència evolutiva, ja que el nou mil·lenni necessita un enfocament adaptatiu i evolutiu marcat per la capacitat humana d’entendre la seva història i construir sobre les nostres capacitats socialitzades.
A càrrec d’Eudald Carbonell, doctor en geologia i en història, ocupa la càtedra de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili; és Investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari d’aquesta universitat, director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)]. I co-director del projecte Atapuerca
Aquesta activitat ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Fundació la Caixa.
Conferència.
L’evolució és un procés contingut en l’espai temps. És en aquesta singularitat que ha emergit la consciència humana, després de milions d’anys d’adaptació dels organismes vius al planeta.
Trobar lleis evolutives a nivell social, que complementin les biològiques, explicades per la teoria de l’evolució, ens pot permetre l’anàlisi dialèctic i crític de la memòria del sistema
Segons la nostra proposició, a cada emergència o descoberta transcendent feta pels humans se l’hi correspon una socialització.
Per primera vegada a l’evolució, una espècie monitoritza el seu entorn i té consciència del que passa. La ciència i la tecnologia han portat a l’humanisme a un nivell impensable.
Això també vol dir, però, que per evolucionar i adaptar-nos, necessitem una nova forma de convertir el coneixement en pensament, doncs és el que ens pot fer avançar cap a una consciència crítica d’espècie. En aquesta perspectiva, cal canviar valors per consciència evolutiva, ja que el nou mil·lenni necessita un enfocament adaptatiu i evolutiu marcat per la capacitat humana d’entendre la seva història i construir sobre les nostres capacitats socialitzades.
A càrrec d’Eudald Carbonell, doctor en geologia i en història, ocupa la càtedra de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili; és Investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari d’aquesta universitat, director de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)]. I co-director del projecte Atapuerca
Aquesta activitat ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Fundació la Caixa.
