SETMANA MUNDIAL DEL CERVELL 2024
Activitats de Pessics de Ciència a l'Hospitalet
del 12 al 15 de març
Des de l'any 2012, cap a la segona setmana del mes de març, col·laborem amb una programació especial a la Setmana Mundial del Cervell (Brain Awareness Week BAW). La campanya mundial per augmentar la consciència pública sobre els avenços i beneficis de la investigació del cervell . És una iniciativa de la fundació DANA, amb seu a Nova York, que uneix els esforços d’universitats, hospitals, grups de defensa dels pacients, associacions professionals, agències governamentals, organitzacions de serveis i altres associacions.http://www.dana.org/BAW/
Dimarts, 12 de març a les 19h
Centre Cultural Sant Josep
Conferència
Penso, menjo... i existeixo: microbiota i cervell
Us ha passat mai tenir exàmens o una entrevista de feina important i que us agafi un bon mal de panxa? O enamorar-vos i sentir les famoses papallones a l'estómac? L'explicació a aquestes situacions té a veure amb el famós eix intestí-cervell. Els dos òrgans es parlen contínuament i col·laboren, i s'ajuden i, en ocasions, també es perjudiquen. Els científics fa 20 anys que investiguen aquestes relacions on la microbiota intestinal hi té un paper clau i els seus resultats estan canviant la manera com es diagnostiquen, es tracten i també s'intenten prevenir algunes malalties mentals. Ara sabem que gaudir d'una bona salut física i mental passa per tenir un conjunt equilibrat de bacteris al colon i que podem impactar sobre aquests microorganismes -i sobre la nostra salut- a través de l'alimentació. Ja s'ha vist que, per exemple, menjar aliments fermentats de manera regular millora l'estat d'ànim i la sensació de benestar global, i cada cop més especialistes comencen a tractar els símptomes de la depressió lleu i l'ansietat amb probiòtics i dietes riques en aliments gut-friendly que permeten modular la comunitat de bacteris intestinals i, per tant, impactar sobre la salut cerebral.
A càrrec de Cristina Sáez Torres és periodista especialitzada en ciència i salut. Escriu de forma regular per a mitjans de comunicació com La Vanguardia i l'agència pública de notícies de ciència Agència Sinc. A més, col·labora en revistes com National Geographic i institucions com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona o el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, per als qui comissaria cursos, redacta articles o modera jornades. També treballa per a TV3, on en l'actualitat participa en un projecte Next Generation de formació en competències digitals de professorat de primària. Va ser guionista del programa de televisió 'Xarxes', de TVE, dirigit per Eduard Punset. Fa 10 anys va començar a interessar-se per la microbiota intestinal i es va involucrar en el projecte Gut Microbiota for Health, recolzat per la Societat Europea de Neurogastroenterología i Motilitat, dedicat a divulgar els avanços científics realitzats en l'àmbits dels bacteris intestinals i la salut. En aquest sentit, al costat de la Fundació Alícia, ha escrit el llibre "La ciència de la microbiota. Com alimentar als teus bacteris intestinals i cuidar la teva salut cuinant" (Cúpula, 2022). El seu treball ha estat reconegut amb diversos guardons, com els Premis de periodisme de salut Concha García Campoy, Boehringer Ingelheim i Accenture.
Entrada lliure
Dimecres, 13 de març a les 12h
Biblioteca Central Tecla Sala
Conferència
Adicciones y cerebro. Impacto del proceso adictivo en el proceso de desarrollo.
Se presentarán los efectos del proceso adictivo en el cerebro, haciendo énfasis en el adolescente como población vulnerable. Se abordarán aspectos que influyen como: ambientales, psicológicos, de desarrollo, familiares e influencia del grupo de pares. Finalmente, se comentarán áreas de actuación y prevención.
A càrrec de Lucero Munguía, doctora en psicología clínica y de la salud por la Universidad Autónoma de Barcelona. Investigadora postdoctoral en el “Grupo de Psiconeurobiología de la Alimentación y Trastornos Adictivos” del Hospital Universitario de Bellvitge-IDIBELL. Especializada en la prevención, tratamiento (incluyendo el uso de nuevas tecnologías) e investigación de los trastornos relacionados con los impulsos.
Conferència adreçada a alumnes d'ESO. Cal inscripció prèvia.
Dimecres, 13 de març a les 19h
Centre Cultural Sant Josep
Conferència
Malaltia, Cervell...i medi ambient? EL CAS I RECERCA SOBRE L'ELA
L'ELA és l'afectació crònica neurodegenerativa del sistema motor més comú en l'adult. L'edat és clar que és un factor de risc, i segons les Nacions Unides, el nombre de persones en el món per sobre dels 60 anys s'espera que augmenti ràpidament. Aquest patró d'envelliment és especialment significatiu als països desenvolupats, en els quals la proporció de persones majors augmentaran del voltant del 9% en 2015 al 16% en 2040, la qual cosa dona lloc a un increment en el nombre de persones que seran diagnosticades de malalties neurodegeneratives. És esperable que el nombre de persones amb ELA augmentin en el món, passant de 80.162 en 2015 a 105.693 en 2040
L'heterogeneïtat en la incidència i la prevalença de l'ELA pot ser una conseqüència del resultat de criteris de diagnòstic diferents, diferent pràctica clínica i maneres de recollir els casos. No obstant això, una part important d'aquesta heterogeneïtat pot ser atribuïda a la interrelació entre factors genètics i no genètics, com els factors ambientals. Entre els factors no genètics cal destacar: a) variables relacionades amb l'estil de vida (tabaquisme, consum d'antioxidants, exercici físic i índex de massa corporal), b) condicions mèdiques (trauma cranial, malalties metabòliques, càncer i malalties inflamatòries) i c) exposicions relacionades amb l'ocupació i el medi ambient (-methylamino-L-alanina -BMAA-, infeccions virals, camps electromagnètics, metalls i pesticides).
No obstant això, l'evidència sistemàtica de l'associació entre factors de risc mediambientals i l'ocurrència de l'ELA, a més de ser molt limitada, és inadequada o insuficient. La cerca de causes ambientals de l'ELA té una història que es remunta al suggeriment de Kinnier Wilson en 1907 que l'exposició crònica al plom podria causar la malaltia.
Avui dia, hi ha una llarga llista de factors ambientals i d'estil de vida i l'exposició a cadascuna d'elles ha estat incriminada com un factor de risc per a l'ELA. Això significa que l'exposició a cadascun d'aquests factors és present en un número estadísticament significatiu major de pacients amb ELA que en els subjectes de control. En l'epidemiologia ambiental, descrivim cada factor com a "associat amb" l'ELA perquè és difícil provar que el factor causa la malaltia.
A càrrec de Mónica Povedano. Metge del servei de neurologia de l'Hospital de Bellvitge, ocupa la jefatura de Secció de Neurofisiologia i la coordinació de la Unitat Funcional de Motoneurona. Aquesta unitat és centre de referència autonòmic (UEC), estatal (CSUR) i europeu (ENR-NMD).
Centren la recerca en l'estratificació dels pacients a través de la clínica i els biomarcadors, i fan estudis epidemiològics, per tal d'establir relacions de l'exposoma i la malaltia
Entrada lliure
Dijous, 14 de març a les 19h
Centre Cultural Sant Josep
Presentació de llibre
La ciencia de la memoria: el fascinante modo en que nuestro cerebro aprende y recuerda, de Mara Dierssen.
Mara Dierssen ens desvela com aprèn el nostre cervell a partir de les darreres investigacions en psicologia i neurociència i analitza què és l'aprenentatge, l'educació en l'era del coneixement, la matèria de la que estan fets els aprenentatges, el cervell plàstic, etc..
Mara Dierssen (MD, PhD) és llicenciada en Medicina (1985) i doctora en Neurobiologia per la Universidad de Cantabria en 1989. Lidera el grupo de Neurobiologia Celular i de Sistemes del Pen el Centro de Regulación Genómica (CRG) de Barcelona.
Entrada lliure
