Fomentar l'interès per la ciència i fer-la, propera, atractiva, i entenedora.

Economia circular: cap a edificis de molt baix consum energètic. De residus a noves façanes per millorar el confort, de l'escola a casa.

 

Dimecres, 12 de juny a les 19h
Centre Cultural Sant Josep
Conferència

Economia circular: cap a edificis de molt baix consum energètic. De residus a noves façanes per millorar el confort, de l'escola a casa.

Presentació dels avenços i futures actuacions dels projectes d’investigació WISER (Dispositius intel·ligents de control solar per a la rehabilitació de façanes a partir de residus) (https://wiser.upc.edu/) i LES (Llavor Energètica i Salut. De l'escola a casa) (https://les.upc.edu/ca) en l’escola Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat. Projectes participatius per desenvolupar nous filtres solars de façana per a la rehabilitació dels parcs d’edificis existents a partir de residus de la construcció.


Conferència a càrrec d'Oriol Pons, Dr. arquitecte, professor i investigador de Tecnologia de l'Arquitectura (TA), UPC. Eva Crespo, Dra. arquitecta, professora i investigadora de TA, UPC. Responsable de SMArT. Xingyu Zhang, arquitecta, doctoranda en rehabilitació energètica d'escoles, TA, UPC.


Entrada lliure

#SetmanaEnergia24



Inteligencia artificial para entender la genética

 

Dimecres, 29 de maig a les 19h
Centre Cultural Sant Josep
Conferència

Inteligencia artificial para entender la genética 


La Inteligencia Artificial (IA) está revolucionando muchos aspectos de nuestra vida, y esto incluye la manera que los investigadores hacemos ciencia. Pero ¿qué es la IA y cómo podemos usarla para entender el mundo que nos rodea? 

La genética es un campo en el que nos estamos beneficiando enormemente de la IA. El tener un gen no quiere decir que este se vaya a activar, por lo tanto, enfermedades con un componente genético como la diabetes necesitan otros desencadenantes. Esto pasa porque la regulación de los genes cambiante, y gracias a la IA que podemos hacernos las siguientes preguntas: ¿cómo cambia el comportamiento de los genes con la edad o el sexo?, ¿qué genes se activan con enfermedades como la diabetes? ¿Qué efecto tiene el tabaco en nuestros genes y qué pasa cuando dejamos de fumar?

A càrrec de José Miguel Ramírez Cardeñosa. Investigador del Centre Nacional de Supercomputación (Barcelona Supercomputing Center). Grado en Bioinformàtica i Màster en Ciència de dades. Integra l’ús de la intel·ligència artificial amb l’estudi de la regulació genètica. Actualment al grup de Transcriptòmica i genòmica funcional del BSC.

Entrada lliure




Estat actual del diagnòstic i tractament de la fibromiàlgia

 

Dimecres, 29 de maig a les 17h
Centre Cultural Sant Josep
Xerrada
Estat actual del diagnòstic i tractament de la fibromiàlgia

A càrrec del Dr. José Miguel Ruiz. Reumatòleg i cap de la Unitat d'Expertesa de l'Hospital de Viladecans.


IMPORTANT: Es prega no dur colonia, perfums, laca, after shave, ni altres productes amb perfum, i mantenir el telèfon apagat o en mode avió. 

Activitat organitzada per ACAF, Associació Catalana d'afectades i afectats de Fibromiàlgia.




Al otro lado de la niebla, de Juan Luis Arsuaga.

 

Dimecres, 15 de maig a les 19 h
Biblioteca Central Tecla Sala
Presentació de llibre
Al otro lado de la niebla, de Juan Luis Arsuaga.


En  Al otro lado de la niebla, la seva primera novel·la, Juan Luis Arsuaga uneix les evocadores llegendes dels savis ancians de la tribu amb els seus grans coneixements paleontològics.

Una història de ressonàncies mítiques en la qual gairebé tot el que es compta és veritat i en la qual sens dubte sabrà reconèixer-se el prehistòric que s'amaga en nosaltres.

Conversa entre el naturalista i arqueòleg Jordi Serrallonga i el paleoantropòleg Juan Luis Arsuaga al voltant de la reedició de la novel·la Al otro lado de la niebla.

Juan Luis Arsuaga (Madrid, 1954) és llicenciat i doctor en Ciències Biològiques i catedràtic de Paleontologia a la Universitat Complutense de Madrid. És un dels paleontòlegs més destacats del món i el divulgador científic més important a Espanya. Codirector de l'equip de recerca d'Atapuerca, ha estat guardonat amb el Premi Princesa d'Astúries.



Entrada lliure



La Vida contada por un sapiens a un neandertal

 

Dijous, 9 de maig a les 18:30h
Biblioteca Central Tecla Sala
Club de lectura de divulgació científica conduït per Jordi Serrallonga

La Vida contada por un sapiens a un neandertal de Juan José Millás i Juan Luis Arsuaga.

Punt de trobada per parlar de ciència i de les seves implicacions al voltant de la lectura de llibres de temàtiques diverses: Evolució humana, Neurociència, Canvi climàtic, Astronomia ...

Per participar en aquest club de lectura no cal tenir formació acadèmica ni experiència professional en àmbits científics. Només tenir curiositat i esperit crític i ganes d’aprendre entre iguals.

Les sessions del club de lectura són trimestrals i a cada reunió es comenta un llibre diferent. No és obligatori assistir a totes les sessions del club que es faran durant l’any. Pots apuntar-te a la sessió del llibre que t’interessi més, o que et vagi millor.

Entrada lliure amb inscripció prèvia

Llibre de la primera sessió del club de lectura: La vida contada por un sapiens a un neandertal de Juan José Millás i Juan Luis Arsuaga.

Atenció: Grup complet



Embodied Creativity: Incorporar la Creativitat com a forma d’intel·ligència col·lectiva

Dijous, 25 d’abril a les 19h
Centre Cultural Sant Josep
Conferència 
Embodied Creativity: Incorporar la Creativitat com a forma d’intel·ligència col·lectiva

Embodied Creativity, és una visió de lo Creativitat que posa èmfasi en les respostes físiques a través de la practica creativa. Incorpora la influència del context, ambient, materials i relacions individuals amb els cossos.

Des d'un enfocament crític, proposem una reflexió sobre les definicions de la Creativitat,  dels processos creatius i com les disciplines artístiques permeten desenvolupar la nostra plasticitat cerebral. Al mateix temps que poden influir en el desenvolupament d'una intel·ligència col·lectiva que prengui consciència dels reptes i els desafiaments que obre la intel·ligència artificial, així com l'ús o obús d'aquesta ultima en l'evolució de les ciències humanes.

A càrrec de Vanessa Bejarano. Doctora en creativitat aplicada i fundadora de metodologia Beintuitive

Amb motiu del Dia Internacional de la Creativitat i la Innovació que se celebra el 21 d’abril

Entrada lliure



 

Parc de la Ciència 2024

 

Dissabte, 20 d’abril de 2024,  de 10 a 14 h
Al Parc de les Planes
Parc de la ciència 2024
Festes de primavera


Viu, experimenta i descobreix el món de la ciència.

Aquest any tornarem a gaudir de la ciència al Parc de la Ciència dins la programació de Festes de Primavera.

El Parc de la Ciència pretén acostar a la ciutadania el coneixement científic i tècnic d’una forma fàcil i lúdica, sense renunciar a la transmissió de valors i de continguts científics i tecnològics, col·laborant en l’alfabetització cientificotècnica i en el foment de les vocacions, especialment en les nenes i joves.










PROGRAMA:

ESPECTACLES


ESPECTACLES

PETITS

GRANS

11:00 – 11:45

11:30 - 12:15

12:30 – 13:15

13:15 – 14:00


ZONA 3-6 ANYS

Espectacle "De Faula"  
La Guilla Teatre

Dos investigadors, naturalistes, científics i veterinaris, ens expliquen, a través de les faules, curiositats dels animals com per exemple: per què els tigres no saben pujar als arbres? O, per què hem de tenir cura de la natura i tot allò que ens envolta?






ZONA 6-10 ANYS

Què cal fer per ser científic?
Creaciència Dani Jiménez

Un recorregut ple d’experiments per iniciar-se en l’apassionant món de la ciència. Amb aquest espectacle descobrim quina és la feina d’una persona científica i quines són les cinc característiques més importants que un científic o científica ha d’aplicar a la seva feina.


 




TALLERS:

ZONA 3-6 ANYS

Aquesta aigua està contaminada!

Podem beure l'aigua que recollim directament del medi? Com podem saber si una aigua està contaminada? A vegades la contaminació no pot veure's i provar una aigua desconeguda pot ser perillós… En aquesta activitat investigarem el ph de diferents mostres d'aigua amb col llombarda.


 



La papallona elèctrica 

Què són els llampecs? L'electricitat pot estar per tot arreu i es manifesta en alguns dels fenòmens quotidians. Fem una manualitat per descobrir l'existència de l'electricitat estàtica. Construïm una papallona elèctrica que l'audiència es podrà endur a casa.



 



ZONA 6-10 ANYS

El nostre primer robot 

Per fer la exploració espacial, necessitem coets, però també robots! Que s’envien per l’exploració de la lluna i altres planetes i satèl·lits. En aquest taller maker exercitarem els dots creatius i manipulatius. A partir d'uns materials donats (segons la metodologia tinkering) haurem d'aconseguir fabricar un robot dibuixant! Ho aconseguirem? Quins robots sorgiran de la nostra inventiva?!



 


Les bogeries de Newton

Ens convertirem en enginyers aeronàutics experts i viurem en primera persona el llançament d’un coet segons la tercera llei de Newton (la llei d’acció-reacció). Després, descobrirem el principal fenomen que permet el llançament de coets, l’augment de la pressió, i finalment, fabricarem el nostre propi coet personalitzat i en farem el llançament!  






Nanociència

Què és nano? Descobrirem la escala nanomètrica i com en aquesta escala els materials es comporten de forma diferent, fent una targeta iridescent!  També desvelarem algunes de les aplicacions de la nanotecnologia, simulant el procés de formació de les nanoencapsulacions, fent macroencapsulacions com es fa a l'alta cuina!  






Mira... Com reacciona!

Què és una reacció química? Aprendrem a diferenciar entre reaccions químiques i barreges i podrem observar en primera persona alguna de les reaccions més espectaculars. Després, gràcies a les reaccions químiques i els nostres inseparables amics, els polímers, fabricarem el nostre propi Slime i ens el podrem endur a casa!  







JOCS DE GRAN FORMAT:

Enginys Eko.poètiks
Companyia Katakrak 

En aquesta instal·lació es complementen la creativitat, el reciclatge i el joc amb els principis bàsics de l’electricitat, l’electrònica, les energies renovables i... un xic de poesia. 

És una col·lecció de 10 ginys on, cadascun d'ells, s'activa a través d'una font d'energia renovable, com per exemple: energia solar, dinamos, imants, entre d'altres. Cada artefacte planteja un joc que conté diversos reptes fins a arribar al seu desenllaç, el qual inclou una reflexió poètica.  






Cúpules de Leonardo

Vine a muntar les cúpules de Leonardo, estructures ideades per Leonardo da Vinci. A partir de diferents patrons geomètrics -presents al Codex Atlanticus- podem aixecar “cúpules autosostenibles”: els seus elements no necessiten cap element d’unió. El principi de Leonardome és l’“estructura recíproca” de Leonardo. És a dir, l’acoblament tridimensional d’elements (peces de fusta) que es donen suport mútuament.  






EXPOSICIÓ:

ART, CERVELL I PERCEPCIÓ VISUAL

Les il·lusions òptiques poden semblar un engany visual, però en realitat són el resultat del nostre cervell, que tracta de predir el futur.

Quan la llum arriba a la retina, el nostre cervell triga al voltant d'una dècima de segon a traduir aquest senyal en la percepció. Aquest retard neuronal fa que els nostres cervells generin imatges per interpretar el món. D’aquesta manera el cervell busca la resposta més senzilla i la interpreta en funció d’imatges que ens són familiars, tot i que de vegades aquesta interpretació no és del tot la real.

El nostre cervell és lent, de manera que necessita crear percepcions que corregeixen aquest retard.











#LHCiència

L'aigua a la ciutat en temps de sequera

Dijous, 11 d’abril a les 17:30h
Punt de trobada: C. Josep Tarradellas i Joan / C. Joan N. García Nieto
Visita guiada
L’aigua a la ciutat en temps de sequera

Vine a fer un recorregut pels vestigis de les infraestructures que han proveït i proveeixen d’aigua a la ciutat, aigua per regar i per moure la indústria, aigua domèstica i comercial, reg, neteja i ornamental. Quins són els recursos tradicionals d’aigua i què és l’aigua nova. Comentarem com ens afecten els diversos decrets de sequera.

Recorregut:

El canal de la Infanta: monument al canal

Parc de can Buxeres: horts socials, dipòsit d’aigua, hidrants

Riera de la Creu, El repartidor. Safareig de can Riera. Safareigs del carrer Xipreret

Placeta de la Constitució: font de ferro.


Activitat organitzada pel Centre d'Estudis de l'Hospitalet.

Us esperem al punt de trobada a les 17:30 hores. Durada prevista 1:30h.


Activitat gratuïta amb inscripció prèviaadreçada a públic general, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l’Aigua 2024.








 

Teatralització DONES CIENTÍFIQUES

Dimecres, 20 de març a les 19h
Centre Cultural Sant Josep
Teatralització DONES CIENTÍFIQUES
Anning, Curie, Frankling i Margulis 


Una singularitat en el temps ha permès que 4 dones científiques de diferents èpoques es trobin per fer una tertúlia fascinant en la qual, mentre prenen cafè, parlen de les seves investigacions i descobertes. Malauradament, totes s’han trobat amb obstacles i dificultats en un món majoritàriament d’homes. 

Mary Anning, Madam Curie, Rosalind Franklin i Lyn Margulis són les nostres convidades. Veniu a conèixer un Pessic de Ciència i un Pessic de les seves vides!

A càrrec de KUBS Divulgació

Amb motiu del Dia de la Dona treballadora que se celebra el 8 de març.


Entrada lliure

 


Setmana Mundial del Cervell 2024

 




SETMANA MUNDIAL DEL CERVELL 2024
Activitats de Pessics de Ciència a l'Hospitalet
del 12 al 15 de març

Des de l'any 2012, cap a la segona setmana del mes de març,  col·laborem  amb una programació especial a la Setmana Mundial del Cervell (Brain Awareness Week BAW). La campanya mundial per augmentar la consciència pública sobre els avenços i beneficis de la investigació del cervell . És una iniciativa de la fundació DANA, amb seu a Nova York, que uneix els esforços d’universitats, hospitals, grups de defensa dels pacients, associacions professionals, agències governamentals, organitzacions de serveis i altres associacions.http://www.dana.org/BAW/


Dimarts, 12 de març a les 19h
Centre Cultural Sant Josep

Conferència
Penso, menjo... i existeixo: microbiota i cervell

Us ha passat mai tenir exàmens o una entrevista de feina important i que us agafi un bon mal de panxa? O enamorar-vos i sentir les famoses papallones a l'estómac? L'explicació a aquestes situacions té a veure amb el famós eix intestí-cervell. Els dos òrgans es parlen contínuament i col·laboren, i s'ajuden i, en ocasions, també es perjudiquen. Els científics fa 20 anys que investiguen aquestes relacions on la microbiota intestinal hi té un paper clau i els seus resultats estan canviant la manera com es diagnostiquen, es tracten i també s'intenten prevenir algunes malalties mentals. Ara sabem que gaudir d'una bona salut física i mental passa per tenir un conjunt equilibrat de bacteris al colon i que podem impactar sobre aquests microorganismes -i sobre la nostra salut- a través de l'alimentació. Ja s'ha vist que, per exemple, menjar aliments fermentats de manera regular millora l'estat d'ànim i la sensació de benestar global, i cada cop més especialistes  comencen a tractar els símptomes de la depressió lleu i l'ansietat amb probiòtics i dietes riques en aliments gut-friendly que permeten modular la comunitat de bacteris intestinals i, per tant, impactar sobre la salut cerebral.

A càrrec de Cristina Sáez Torres és periodista especialitzada en ciència i salut. Escriu de forma regular per a mitjans de comunicació com La Vanguardia i l'agència pública de notícies de ciència Agència Sinc. A més, col·labora en revistes com National Geographic i institucions com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona o el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, per als qui comissaria cursos, redacta articles o modera jornades. També treballa per a TV3, on en l'actualitat participa en un projecte Next Generation de formació en competències digitals de professorat de primària. Va ser guionista del programa de televisió 'Xarxes', de TVE, dirigit per Eduard Punset. Fa 10 anys va començar a interessar-se per la microbiota intestinal i es va involucrar en el projecte Gut Microbiota for Health, recolzat per la Societat Europea de Neurogastroenterología i Motilitat, dedicat a divulgar els avanços científics realitzats en l'àmbits dels bacteris intestinals i la salut. En aquest sentit, al costat de la Fundació Alícia, ha escrit el llibre "La ciència de la microbiota. Com alimentar als teus bacteris intestinals i cuidar la teva salut cuinant" (Cúpula, 2022). El seu treball ha estat reconegut amb diversos guardons, com els Premis de periodisme de salut Concha García Campoy, Boehringer Ingelheim i Accenture.

Entrada lliure






Dimecres, 13 de març a les 12h
Biblioteca Central Tecla Sala
Conferència
Adicciones y cerebro. Impacto del proceso adictivo en el proceso de desarrollo.


Se presentarán los efectos del proceso adictivo en el cerebro, haciendo énfasis en el adolescente como población vulnerable.  Se abordarán aspectos que influyen como: ambientales, psicológicos, de desarrollo, familiares e influencia del grupo de pares. Finalmente, se comentarán áreas de actuación y prevención.
 
A càrrec de Lucero Munguía, doctora en psicología clínica y de la salud por la Universidad Autónoma de Barcelona. Investigadora postdoctoral en el “Grupo de Psiconeurobiología de la Alimentación y Trastornos Adictivos” del Hospital Universitario de Bellvitge-IDIBELL. Especializada en la prevención, tratamiento (incluyendo el uso de nuevas tecnologías) e investigación de los trastornos relacionados con los impulsos.

Conferència adreçada a alumnes d'ESO. Cal  inscripció prèvia.












Dimecres, 13 de març a les 19h 
Centre Cultural Sant Josep
Conferència
Malaltia, Cervell...i medi ambient? EL CAS I RECERCA SOBRE L'ELA


L'ELA és l'afectació crònica neurodegenerativa del sistema motor més comú en l'adult. L'edat és clar que és un factor de risc, i segons les Nacions Unides, el nombre de persones en el món per sobre dels 60 anys s'espera que augmenti ràpidament. Aquest patró d'envelliment és especialment significatiu als països desenvolupats, en els quals la proporció de persones majors augmentaran del voltant del 9% en 2015 al 16% en 2040, la qual cosa dona lloc a un increment en el nombre de persones que seran diagnosticades de malalties neurodegeneratives. És esperable que el nombre de persones amb ELA augmentin en el món, passant de 80.162 en 2015 a 105.693 en 2040

L'heterogeneïtat en la incidència i la prevalença de l'ELA pot ser una conseqüència del resultat de criteris de diagnòstic diferents, diferent pràctica clínica i maneres de recollir els casos. No obstant això, una part important d'aquesta heterogeneïtat pot ser atribuïda a la interrelació entre factors genètics i no genètics, com els factors ambientals. Entre els factors no genètics cal destacar: a) variables relacionades amb l'estil de vida (tabaquisme, consum d'antioxidants, exercici físic i índex de massa corporal), b) condicions mèdiques (trauma cranial, malalties metabòliques, càncer i malalties inflamatòries) i c) exposicions relacionades amb l'ocupació i el medi ambient (-methylamino-L-alanina -BMAA-, infeccions virals, camps electromagnètics, metalls i pesticides).
No obstant això, l'evidència sistemàtica de l'associació entre factors de risc mediambientals i l'ocurrència de l'ELA, a més de ser molt limitada, és inadequada o insuficient. La cerca de causes ambientals de l'ELA té una història que es remunta al suggeriment de Kinnier Wilson en 1907 que l'exposició crònica al plom podria causar la malaltia.

Avui dia, hi ha una llarga llista de factors ambientals i d'estil de vida i l'exposició a cadascuna d'elles ha estat incriminada com un factor de risc per a l'ELA. Això significa que l'exposició a cadascun d'aquests factors és present en un número estadísticament significatiu major de pacients amb ELA que en els subjectes de control. En l'epidemiologia ambiental, descrivim cada factor com a "associat amb" l'ELA perquè és difícil provar que el factor causa la malaltia.

A càrrec de Mónica Povedano. Metge del servei de neurologia de l'Hospital de Bellvitge, ocupa la jefatura de Secció de Neurofisiologia i la coordinació de la Unitat Funcional de Motoneurona. Aquesta unitat és centre de referència autonòmic (UEC), estatal (CSUR) i europeu (ENR-NMD).
Centren la recerca en l'estratificació dels pacients a través de la clínica i els biomarcadors, i fan estudis epidemiològics, per tal d'establir relacions de l'exposoma i la malaltia

Entrada lliure














Dijous, 14 de març a les 19h 
Centre Cultural Sant Josep
Presentació de llibre
La ciencia de la memoria: el fascinante modo en que nuestro cerebro aprende y recuerda, de Mara Dierssen.

Mara Dierssen ens desvela com aprèn el nostre cervell a partir de les darreres investigacions en psicologia i neurociència i analitza què és l'aprenentatge, l'educació en l'era del coneixement, la matèria de la que estan fets els aprenentatges, el cervell plàstic, etc..

Mara Dierssen (MD, PhD) és llicenciada en  Medicina (1985) i doctora en Neurobiologia per la Universidad de Cantabria en 1989. Lidera el grupo de Neurobiologia Celular i de Sistemes del Pen el Centro de Regulación Genómica (CRG) de Barcelona.

Entrada lliure